Ressenya de l'Arqueòleg

L'arqueòleg: De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni

Autor: Martí Gironell

Títol Original: UBACH

Col·lecció: Clàssica

Data de publicació 25/11/2010

ISBN 978-84-6641-311-4

EAN 9788466413114

Pàgines 384 pàg.

Preu 21,50€

Martí Gironell escriu sobre un personatge real, el pare Bonaventura Ubach, el qual es el creador del museu bíblic de Montserrat i redactor de la bíblia del monestir. A partir d’aquesta història real, en la qual el pare Ubach va recórrer la major part d’Egipte i Mesopotàmia per tal de recollir objectes pel museu que volia fundar; l’autor  ens crea una trama relacionada amb unes túniques que teòricament pertanyen a María, Josep i Jesús, les quals estan sota vigilància d’una ordre secreta del Orient Mitjà. Aquest fet no guiarà el destí del pare Ubach ja que es una historia creada per l’autor i no pot interferir en la vida real del monjo. Tot i així Bonaventura aconsegueix el seu somni de crear el museu bíblic amb gran èxit.

Personalment crec que per tractar-se d’un llibre que ha escrit una autor, podríem dir inexpert i que els altres dos llibres ha escrit no ha agradat gaire bé a la critica (cal dir que no mels he llegit), el relat m’ha agradat força. Pot ser que li falti una mica de fons o doble sentit al llibre o una altra manera de redactar-lo però crec que no sóc cap expert com per jutjar si l’autor sap o no escriure, per això penso que tractant-se d’un llibre històric que no deixa de ser una altra cosa no podem esperar res més. L’afegit de les túniques y la ordre secreta m’ha semblat fantàstica tot i que per explicar un relat d’història no fa falta, crec que fa que et sigui molt més fàcil de llegir i per tant gaudeixis més amb la lectura i l’entenguis millor.

Independentment del llibre vull afegir que m’ha semblat molt interesant que aquest autor faci sortir a la llum un relat que particularment m’ha fascinat, i que realment sap greu que no es coneixin més aquestes històries. De vegades dona la sensació, aquí Catalunya, o m’ho sembla a mi que tenim la tendència de menysprear el nostre passat, cosa que em sembla ridícul ja que per ser tant petits, històries com aquesta ens posen a l’altura de grans països que han disposat de grans recursos per assegurar-se tenir una història envejable.

El pare Ubach va creure en aquestes coses y va donar la seva vida perquè en un futur, independentment de si creiem en Deu o no, nosaltres puguem dir que tenim aquest museu, que es un gran patrimoni, però això no es el més important; el que crec que realment volia era que fóssim nosaltres qui pugéssim gaudir i sobretot conèixer totes aquestes troballes i relats que el pare Bonaventura va aconseguir amb molt d’esforç.