dissabte, 28 de maig del 2011

Drama en el Port-Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat, és autor també d'articles polítics i socials. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra de la mort del seu pare quan ell era molt jove. Mort de tuberculosi l'any 1924.

El poema pertany a la primera obra poètica de l'autor,Ondes Hertzianes (1919) de 10 poemes que són, en la seva majoria, cal·ligrames. Aquesta obra correspon a l'inici de Joan Salvat-Papasseit com escriptor, després d'haver participat en diverses revistes i diaris i d'haver-se casat el 1918 .

La principal tècnica avantguardista utilitzada és el cal·ligrama, propi del cubisme.El poema no te una imatge del que explica sinó que ho fa amb paraules. Arc voltaic s'escriu amb forma corbada ,pròpia de l'arc, transatlàntic més gran i en negreta, propi de la seva grandaria, draga de forma inclinada, donada la seva forma; i tràngol en forma d'ona, simulant el moviment d'aquestes.

Les figures retòriques:
 
-El poema comença amb una metàfora “Glop d'oceà”. Fa referènciaal mar que hi ha al port on es troba. Finalment, al v.17 trobem “les ones canten el desig d'engolir”, que representa l'onatge.
 
-Personificacions: Primer a “el mascle transatlàntic udolant”, i “les sirenes no ho saben però xisclen” i “boia inquieta” i per últim a “les ones canten el desig d'engolir” (v.17).
 
-Durant el poema trobem paraules amb poca coherència. Pdem parlar d'el·lipsi, per exemple, al final del v.4.
 
El poema m'ha agradat, però el poema es poc coherent i costa d'entendre. Però si et concentres pots entendreu tot facilment. Pot ser que tot aixó de fer-lo caótic pot conduir a que sigui un poema amb moltes interpretacions i significats.

Resenya Hessel

Fitxa tècnica

Títol: Indigneu-vos! (Original: Indignez-vous!)
Autor: Stéphan Hessel
Traducció: María Belvis Martínez García
Editorial: DESTINO
Pàgines: 64
Primera edició: Abril del 2011
ISBN: 9788423344710
Preu: 5€

Sinopsis
En paraules del propi autor, antic ambaixador de França a l'ONU, l’obra instiga als joves a indignar-se, diu que tot bon ciutadà ha d'indignar-se actualment perquè el món va malament, governat per uns poders financers que l'acaparen tot. Diu que en la seva època, ho tenien més fàcil per tenir els adversaris més ben definits: Hitler i Stalin. No obstant això, «...els joves d'ara es juguen la llibertat i els valors més importants de la humanitat».
En les 32 pàgines llibre l'autor fa referència a la seva participació a la Resistència francesa. Després de ser capturat i torturat per la Gestapo, un cop acabada la guerra, es va convertir en diplomàtic, participant com a cap de gabinet de Henri Laugier, el llavors vicesecretari general de les Nacions Unides, en l'elaboració de la. També parla de la situació del Pròxim Orient.

Crítica
Indigneu-vos és un llibre amb poques pàgines que ha aconseguit fer-se un lloc entre les llistes de llibres més venuts i sobretot més debatuts (sobretot a França).
El llibre està bé. És una opinió sobre temes d'actualitat. És la opinió d'un home de 93 anys que va lluitar per uns ideals per millorar el futur. La part més atractiva del llibre és aquesta, la de veure els pensaments d'una persona que ha passat tota la seva vida lluitant pel que creu.
Crec que es un llibre sobrevalorat ja que tot i que explica bé la situació al Pròxim Orient, i la situació de les grans financeres entre altres coses, no t'acaba de convèncer de Indignar-te, o si més no quan te l’acabes de llegir no estàs segur si t’està explicant una situació d’actualitat o t’està demanant que t’indignis i surtis a expressar els teus desacords ja que trobo que li falta expressar com has de fer tot això.
És per això que hem d’entendre el llibre no com un document que hem de seguir sinó una declaració d’opinions i intencions que hem d’entendre per tal se aconseguir pensar com l’autor.

El silenci d'en Morrie

Entro a l’aula, sense dir res. Escolto algunes salutacions per part d’algun alumne però em dirigeixo cap a la meva taula sense dir res a ningú. De moment encara se sent algun soroll de fons, com les rialles o comentaris aïllats d’alguns nois, però de mica en mica es va fent el silenci. Ara només s’escolta el radiador, la respiració forçada d’algun alumne i el soroll de fons de la carretera del costat, però es comença a veure la situació incomoda que els hi produeix als nois el silenci.
Ja portem una bona estona, i diversos alumnes semblen ja inquiets, miren el rellotge i per la finestra o s’observen entre ells preguntant-se quan s’acabarà tot això.
Finalment decideixo començar la meva pràctica i aconseguir el meu objectiu, crear un debat.
Què passa aquí? _pregunto.
Ara ja a començat allò pel que e preparat la classe d’avui, un debat interminable, sobre un tema que ens afecta a tots, ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?.